Dir-te adéu

Dir adéu no se'm done bé, però avui supose que necessite fer-ho. Dilluns va marxar una de les dones més importants de la meva vida, i vull recordar-la molt molt fort, perquè no se m'oblide ni un sol instant dels que vaig viure amb ella. 

Resulte que mil i una nits vaig tornar de festa i vaig dormir a sa casa, a la seva habitació, al seu costadet. I mai mai mai, va confessar als meus pares l'hora d'arribada, les resaques, les maleses que ella sabie que feie. 

Resulte que ella recordave cada natalici, cada sant, cada examen, cada viatge i trobaré a faltar les seves trucades. 

Resulte que ella m'ajudave amb tots els papers de l'atur, de la seguretat social, d'hisenda i trobaré a faltar que m'esbronque cada vegada que perc un paper o el dni o el cap. 

Resulte que ella em va passar la seva fòbia incontrolada als ocells, i ara trobaré a faltar que algú entengue i rigue amb mi amb aquesta anada de olla tan irracional. 

Resulte que compartiem bar, que m'encantave arribar i donar-li un beset, a ella, a maria josé i a javi, i ara la trobaré a faltar en el seu raconet, on Malena ha dit que grabarà el seu nom. 

Resulte que les festes de la Magdalena li feien la dona més feliç del món, i trobaré a faltar que ella arribare a casa més tard que jo! 

Resulte que cada vegada que tenie un novio ere ella la primera en pillar-me pel carrer amb ell, i ara trobaré a faltar eixe somriure a mode de clucadeta d'ull, de colzadeta. 

Resulte que vaig passar la meva infància amb ella, i em va cuidar, i em va aguantar i em va estimar com una mare. 

Resulte que tenie tantes pigues que mai les vaig poder contar, i una ere blava i una altra roja.

Resulte que un dia, ja fa molt anys, em va regalar a Mireia, que és com la meva germana petita. Quina sort tindre-la. Moltes gràcies. 

Resulte que ere molt jove i dilluns, de repent, va marxar, sense dir adéu i crec que mai li vaig dir que ere la meva tia preferida. Que és i serà la meva tia preferida. Que la trobaré a faltar, que la vull amb bogeria. 

 I ara ens quedem aquí, amb la tristesa atragantada, intentant empassar-nos-la, perquè la vida és molt puta, però hem de continuar, perquè el sol demà sortirà pel mateix costat. Aquest és el meu petit homenatge. Te vull molt, Vika. Molt. 

Et recordaré feliç, com aquest dia.